Ascencions i escalades

Els pics i carenes de la vall del Madriu-Perafita-Claror proporcionen a l’aficionat a l’escalada i el muntanyisme força possibilitats de practicar aquests esports durant tot l’any. Hi ha diverses zones de l’espai protegit on escaladors i alpinistes poden trobar vies de diferents graus de dificultat, des de pràcticament el nivell més baix, idoni per l’aprenentatge, fins a nivells extrems, on les característiques de la roca i les condicions climàtiques permeten la pràctica de l’escalada esportiva i d’ascensions per a les quals convenen coneixements sobre les tècniques i l’equipament necessaris per a l’alta muntanya.

ZONES D’ESCALADA I VIES FERRADES

“BOULDER”(BLOC) DE COLL JOVELL

A l’últim revolt de la carretera d’Engolasters s’ha d’agafar el GR11 en direcció sud-est, cap a Coll Jovell; després d’una caminada d’uns quinze minuts s’arriba a la zona d’escalada: petites parets granítiques, de sis a divuit metres de llarg, amb un total de quaranta-una vies obertes, amb graus de dificultat que van des del quart fins al vuitè. L’àrea, situada a 1.620 metres d’altitud i amb exposició nord-oest, està dividida en cinc sectors: Figa, Festa, Del Sostre, Frankfurt i Can Faltegan. Els quatre primers es troben a peu del camí de Coll Jovell, mentre que per arribar al sector Can Faltegan, situat just a sota del Frankfurt, cal agafar el camí que baixa cap a Escaldes-Engordany.

AGULLES D’ENGOLASTERS

Des del mateix punt de partida que per anar al bloc de Coll Jovell, on hi ha l’aparcament del circuit de les fonts, cal seguir el camí que s’endinsa en direcció est. Al cap d’uns quinze minuts, i després d’un tram final una mica més pendent, s’arriba al peu de les Agulles d’Engolasters, a 1.740 metres d’alçada. Hi ha disset vies amb exposició nord-oest, equipades amb parabolts d’M10 per la Federació Andorrana de Muntanyisme. Els graus de dificultat van des del quart fins al 6b+, i els llargs oscil·len entre els quinze i els trenta metres.

1	Directa plus, placa	15 m	5c+
2	Fissura Carricrudo	15 m	4
3	Placa Xamonix	12 m	6b+
4	Aresta LPP	15 m	5b
5	Via del davant	15 m	5a
6	Plaça directa rip	20 m	5c
7	Superfissura	18 m	5c
8	Diedre verd	15 m	4b
9	Placa Shiva	15 m	6a

10	Fissura Rajoli	12 m	4+
11	Fissura bruta	15 m	4+
12	Placa bau	15 m	4+
13	Placa Cuñayo	15 m	5b
14	Placa fissurada	20 m	4
15	Via de la llastra	25 m	4+
16	Via dels sostrets	28 m	6a
17	Via chapeau	28 m	6a

PIC DE RÍBULS

El pic de Ríbuls (2.827) és un dels cims que tanquen el circ dels Pessons. L’aproximació més habitual és des de l’aparcament de l’estació de Grau Roig: es puja fins a l’Estany Primer i després de vorejar la riba es deixa el camí, que segueix cap a la dreta, per continuar pel mig de la vall seguint el curs del rierol. Després d’hora i mitja de camí, aproximadament, s’arriba al peu de la paret. L’escalada es desenvolupa principalment en fissura i diedre, i és recomanable portar equipament per al fred, fins i tot en ple estiu, per l’alçada i l’exposició de les vies. Un cop s’assoleix el cim, el descens es fa seguint la carena en direcció est fins al coll, i des d’aquí es baixa per un fort pendent seguint una traça de camí en direcció nord fins al peu de la paret.

DIRECTA A L’ESPERÓ N-O (270 METRES)

La via comença en el punt més baix de l’esperó i a partir del cinquè llarg segueix el recorregut de la clàssica. Els quatre primers llargs tenen entre 15 i 25 metres, amb dificultat de quart, cinquè i cinquè superior, tret del primer tram, de tercer grau. Està equipada amb claus i cal portar deu bagues exprés, material per les reunions, un joc de fissures i un joc de friends.

VIA “AMANECER” (180 METRES)

Via de cinquè i cinquè superior amb un pas de sisè que puja per la placa de grans dimensions que hi ha al mig del vessant est. Està equipada amb claus i espits. Cal portar deu bagues exprés, material per a les reunions i un joc de fissurers. Tres quatre llargs, de quaranta metres els dos primers i de cinquanta metres els dos altres, i des de la darrera reunió cal muntar un ràpel d’uns 15 metres per baixar de l’esperó i assolir el cim.

CLÀSSICA A L’ESPERÓ N-O (240 METRES)

Escalada de tercer i quart, amb alguns trams de cinquè, que arrenca de la canal que hi ha a la dreta de l’esperó. La canal sovint està humida i s’hi pot trobar neu al peu de la paret fins començament d’estiu. La via ofereix cinc llargs d’entre trenta i quaranta metres i està equipada amb claus. Són necessàries vuit bagues exprés, material per a les reunions i un joc de fissurers. Al final de la via cal muntar un ràpel de prop de quinze metres per baixar de l’esperó i seguir la carena fins al cim.

VIA “SOL SOLET” (150 METRES)

La via puja a uns vint metres de la via “Amanecer” pel mig de la pilastra que sobresurt entre el gran diedre que talla tota la paret i el diedre més petit de l’esquerra, al costat de la placa. A dalt de la pilastra cal superar un desplom abans d’arribar a un tram més fàcil que enllaça amb la tercera reunió de la via “Amanecer” i seguir el recorregut d’aquesta fins al cim. La dificultat de la via és cinquè superior, amb passos d’A2. Està equipada amb claus i bagues de cordino. Cal dur deu bagues exprés, material per les reunions, un joc de fissures i alguns claus.

ROC DE LA GUILLA

És un conjunt rocós de granit, amb exposició oest i situat a 1.400 metres, on hi ha obertes un total de 33 vies, equipades amb parabolts d’M10, de llargàries que van dels 6 als 25 metres i que permeten practicar diferents modalitats d’escalada. Hi ha vies de diverses gradacions de 5, 6 i 7. Integren la zona d’escalada tres sectors: El Rebedor, Fa Temps, i Can Caire.

1	Bruto tempo	15 m	5c
2	Independència total	15 m	5b
3	Classificació ACR	18 m	6a
4	La pedra é mobile	15 m	7c
5	Caire rai	15 m	5a
6	Els furtius	15 m	5c
7	L’inacabable	15 m	5a
8	Sorra de dos	15 m	5b
9	Quatre passes	10 m	6b
10	Els mataplats	10 m	6b

11	Carrer formigues	10 m	6a
12	Som i serem	10 m	6a
13	Vais vere volare	10 m	6b
14	Del roc no es guilla	10 m	6a
15	El cuc	10 m	6a+
16	Els perdigons ens toquen els collons	10 m	6a+
17	Al tanto amb el green-pi	6 m	–
18	Sònia	6 m	–
19	Quincella-boy e quincalleta	6 m	–
20	Terra promesa	6 m	–

VIES FERRADES

ROC D’ESQUERS

Via ferrada orientada al sud-oest, de nivell entre fàcil i mitjà. Per arribar-hi cal sortir del camí de les Molleres i a una cinquantena de metres agafar el camí de la dreta i seguir-lo una deu minuts fins al peu de la via. El desnivell és de 250 metres fins al 1.780 d’alçada del cim. L’ascens pot durar entre una hora i tres quarts i dues hores; el descens a peu, en canvi, es fa en una hora. Hi ha una àrea de repòs cap a les tres quartes parts de l’ascensió, i cal travessar un pont tibetà per fer el cim.

ASCENCIONS

PIC DE MONTURULL (TORRE DELS SOLDATS)

Des del pont de Sassanat se segueix el GR7 fins a Entremesaigües, on cal girar a la dreta per iniciar la pujada al refugi de Perafita i l’Estany de la Nou. Un cop arribats a l’estany, se segueixen les fites del GRP fins al refugi de Claror, i des d’aquí es remunta la tartera que baixa del pic Negre fins a assolir el coll. Després només cal seguir l’ampla carena fins al cim. El descens es fa per la mateixa ruta.

Temps aproximat: 8 hores (es pot fer en dos dies, fent nit al refugi de Claror)
Desnivell: 1.350 metres
Dificultat: mitjana

PIC DE LES ÀGOLS

Pujar per la Carretera dels Cortals d’Encamp (CS220) fins a la carretera de les Pardines (PK 3,5). Trobem uns dipòsits d’aigua i s’ha d’agafar el camí que hi ha a la seva esquerra, marcat amb punts grocs, fins trobar el camí de les Agols. Seguir el camí fins el refugi de les Agols. Un cop al refugi seguir les indicacions del pic de les Agols, passant per la cresta de l’estany Blau, arribarem als estanys Forcats des d’on es pot divisar el refugi i l’estany de l’Illa.

Temps aproximat: 5 hores
Desnivell: 1.100 metres
Dificultat: fàcil

PIC DE LA PORTELLETA (TOSSA PLANA DE LLES)

Es remunta el curs del Madriu fins al refugi del riu dels Orris, on es travessa el riu i se segueix cap al sud, remuntant pendents d’herba i patamolls fins a la zona superior de tarteres. Una canal pedregosa i força pendent condueix al port de Setut, des d’on s’ha de tombar cap a l’est seguint el fil de la cresta rocosa (però fàcil) fins al pic de Setut. L’ascenció continua en direcció sud-est, i cap a l’est poc després, per l’aresta gairebé plana i la rampa herbosa que duu al cim. Pel descens cal agafar pendents fàcils, al nord-est, que condueixen a la collada de la Portelleta, i des d’aquí baixar una rampa costeruda de pedra fina fins al peu del circ de la Portelleta, per continuar en direcció nord fins al riu Madriu.

Temps aproximat: 2 hores (des de Setut fins al cim)
Desnivell: 600 metres
Dificultat: fàcil

ALT DEL GRIU I PIC D’ENSAGENTS

A la Carretera dels Cortals d’Encamp (CS220), a l’alçada del rocòdrom iniciar el camí cap al riu, travessant un pont suspès. Seguir la pista fins trobar un rètol de fusta que indica camí del bosc del Campeà. Seguir els punts grocs fins arribar al Prat de Baix i seguir per on un rètol de fusta indica a l’esquerra, Collada d’Entinyola i arribar als estanys d’Ensagents. Des d’aquí pujar al pic del Griu seguint el camí de l’esquerra. Baixar seguint la carena per arribar a les Collades Baixes d’Emportona, i finalment arribar al pic d’Ensagents. Si es vol, continuar per la carena fins la Collada dels Pessons.

Temps aproximat: 4 hores
Desnivell: 700 metres
Dificultat: mitjana-alta

LA MUGA, PER L’ARESTA NORD-EST

Des del refugi de l’Illa s’agafa el camí que surt el sud-est en direcció al port de Vallcivera. Es travessa el port i se segueix en diagonal cap a la dreta, en direcció al vessant nord-oest de la Muga fins al peu de l’aresta que destaca a l’esquerra. El primer tram, força aeri, guanya alçada ràpidament entre gendarmes i bretxes, tot i que no presenta grans dificultats. A partir d’aquí, l’aresta es va eixamplant de mica en mica fins al cim. El descens es fa per l’aresta oest fins al coll de la Muga i es desfà camí fins al coll de Vallcivera i el refugi.

Temps aproximat: 2 hores (des del refugi)
Desnivell: 400 metres
Dificultat: fàcil-mitjana