C/ Prat de la Creu 74-76, baixos. Andorra la Vella

L’AIGUA

L’aigua representa en aquest paisatge cultural un valor immaterial d’una enorme importància.

Els llacs, els rius, les fonts i les molleres conformen un seguit d’àmbits paisatgístics d’una gran bellesa i importància. Destaquem la trentena de llacs d’origen glacial que podem trobar a la vall, i evidentment el riu Madriu, “mare del riu”, d’aigües que dóna nom a la vall, així com el seu afluent més important, el riu de Perafita, els quals s’uneixen a Entremesaigües. El riu Madriu recorre 11,5 km de territori amb un pendent mitjà del 7,6%.

El sistema lacustre de la vall, d’origen glacial, és molt important, com el de Gargantillar-els Estanys o l’estany de la Nou, destacant dos dels llacs d’entre el més grans del país, el de l’Illa i el de Montmalús (en la zona tampó), tots dos a la parròquia d’Encamp. Les seves aigües tranquil·les, fredes i pobres en nutrients permeten que pervisquin espècies vegetals adaptades a aquest entorn tan dur.

Nombroses fonts i rierols apareixen com a conseqüència del desglaç de neu acumulada a l’hivern. De temperatura estable durant tot l’any (entre 6º i 8ºC), permeten un entorn estable pel creixement de varietats vegetals a les ribes. Històricament l’aigua s’ha associat a aprofitaments i activitats com la Farga, els molins, el rec, la producció hidroelèctrica o l’aigua de boca. Tots aquests aprofitaments i activitats han generat estructures, avui en dia considerades ja culturals, algunes desaparegudes, d’altres encara en funcionament o dempeus. L’aigua captada al riu Madriu permet la producció del 15% del total de l’energia elèctrica generada al país, i les seves aigües garanteixen el subministrament d’aigua potable al 20% de la població nacional.

L’aigua representa en aquest paisatge cultural un valor immaterial d’una enorme importància.

LES ZONES HÚMIDES

Les zones humides a Andorra (molleres, patamolls, estanys, basses i llacs) són terrenys inundats d’aigua de manera permanent o temporal. Aquestes condicions especials fan que s’hi desenvolupi una fauna i una flora molt específiques i de gran valor patrimonial. La seva raresa i fragilitat, i la poca extensió que ocupen, les fan encara més valuoses.  Aquests mosaics d’ecosistemes són altament dinàmics i aporten múltiples beneficis a l’ésser humà:

– constitueixen importants reserves d’aigua i en regulen la seva qualitat.
– participen en el funcionament hidrològic de l’aiguavessament.
– participen en la regulació del clima local.
– són arxius de la història de la terra, ja que a la torba s’hi conserven intactes tant restes vegetals com arqueològiques.
– ens ofereixen paisatges d’un gran valor natural, estètic i cultural.

Les molleres de la vall es troben en un bon estat de conservació gràcies a la reduïda influència antropogènica i ofereix una bona representació de la biodiversitat característica de les zones humides pirinenques d’aigua àcida i sustenten espècies en perill de flora i fauna així com hàbitats d’interès cultural i ecològic.

La importància d’aquests ambients humits a nivell mundial va propiciar al 2012 l’adhesió d’Andorra al Conveni de Ramsar incloent 59 molleres del Parc Natural de la vall de Sorteny a la llista de zones humides d’importància internacional.

Al 2013, la Vall del Madriu-Perafita-Claror va ser la segona zona del país en ser designada com a zona d’importància internacional pel conveni de Ramsar, ja que en el seu territori es troben 350 zones humides amb habitats i espècies de fauna i flora de gran interès per la seva conservació (veure: https://rsis.ramsar.org/ris/2183).

Amb aquesta inscripció es pretén revestir de caràcter internacional el reconeixement i la protecció d’aquests recursos naturals, ja que aquest conveni internacional promou i defensa una gestió integrada dels ecosistemes i afavoreix la recerca d’un equilibri entre l’home i el medi ambient.

L’anomenat Conveni de Ramsar és un tractat intergovernamental en el que es ratifiquen els compromisos assumits pels seus països membres per mantenir les característiques ecològiques de les zones humides i planificar l’ús racional, o l’ús sostenible de tots els aiguamolls situat en els seus territoris.

Per més informació, es poden consultar els següents enllaços: